SOBRE MI
AQUESTA SOC JO, LA HEIDI.
Una ment inquieta i molt curiosa.
Hola bonica,
Tens una estoneta? Prenem un cafè juntes i t’explico una mica la meva història? Doncs va som-hi!!! Posa’t còmoda que tinc una bonica història per compartir.
Com ja t’he anticipat al principi, la meva ment no para quieta ni un segon, tot el dia barrina i em posa a prova. Ser una persona creativa, no és fàcil creu-me, i si a sobre li sumes una curiositat extrema ja ni t’ho imagines. O potser si?
Doncs bé, fins arribar al punt d’entendre i saber canalitzar aquestes inquietuts i aquesta curiositat, la meva vida ha passat per moltes fases, molts moments d’il·lusió, de prova i error, i molts altres de frustració i de sentir un buit inexplicable.
La costura forma part de mi des de ben petitona.
La meva mare era modista i durant molt de temps, a part de cosir-nos roba per ella i per mi i el meu germà, es va dedicar a cosir per encàrrec, per moltes veïnes del poble on vivim. Jo la veia treballar molt, veia entrar i sortir de casa a moltes dones que venien a provar-se els seus vestits. A casa sempre hi havia alguna peça de roba penjada als poms dels armaris, que ja sabies que no podies tocar, ni tant sols acostar-t’hi. Cada peça suposava tot un esforç al darrera que bé mereixia ser respectat.
Començava a cosir amb una màquina de pedal.
De ben petita jo anava a classes de brodat a una acadèmia del barri. Encara recordo com es feia el cordonet i l’”arenilla”. Ho fèiem tot amb màquines de cosir amb pedal: un peu davant un peu darrera i som-hi a pedalar!
Amb el temps l’Espe, la nostra professora va començar a donar classes de costura i com no, jo ho havia de provar! Però vaja quin desastre! La primera peça que em vaig fer per recomanació de la meva mare o de la profe, ja no ho recordo, va ser una camisa amb una tela d’un blau lilós. Curiós que a mi mai m’han agradat les camises i pensant-hi ara mentre t’explico la meva història, el lila no m’agrada gens… tindrà a veure amb aquesta anècdota??
En resum una peça de roba complicada de cosir i a sobre camisa i lila. Està clar oi? La meva inquietut per la costura va quedar allà, arraconada damunt d’aquella camisa que jo tant detestava.
El meu primer projecte: Cactus Creacions.
Amb els anys, es va anar despertant en mi, de nou aquesta curiositat i sentia la necessitat de donar-me una nova oportunitat. Vaig agafar una de les màquines de cosir de la meva mare, la vaig portar a fer una “posada a punt” i de forma totalment autodidacta, vaig començar a fer proves. Va ser un procés molt xulo i divertit, cosia bolsos i complements que m’agradaven i que necessitava, comprava kits i materials de costura i mica a mica vaig anar fent proves i perfeccionant la meva tècnica, els acabats, els dissenys i els materials que utilitzava i la meva passió per la costura va anar agafant protagonisme a la meva vida.
Amigues i familiars em van començar a fer encàrrecs personalitzats i vaig anar treballant tot aquest perfeccionament. Vaig crear la marca Cactus Creacions, vaig fer etiquetes per cosir-les a les meves creacions i vaig començar a crear una petita comunitat de clientes. Quan els hi entregava el seu bolso o complement sempre em comentaven que els hi encantaria saber fer el que jo feia, i la meva resposta sempre era que no hi ha res impossible, que amb constància, dedicació, calma i passió tot es pot aconseguir.
Aquí va començar a sembrar-se la llavor de voler transmetre als altres la meva passió i els meus coneixements, però jo encara no n’era conscient.
Començo a donar classe en un taller de costura.
Un dia, em va sorgir l’ oportunitat de viure l’experiència de donar classes en un taller de costura de la comarca, per a nens i nenes, i cap allà que em vaig aventurar!
El naixement de Ohana.
Va venir la crisi de la COVID i tot es va paralitzar, tot va agafar una altra dimensió, tot el control que creia que tenia sobre la meva vida, es va esmicolar en qüestió de dies. Això em va fer reflexionar molt sobre la meva vida i la direcció dels meus passos fins a aquell moment. Sentia la necessitat de deixar-me portar, sentia que la vida em posava a prova i que hi havia alguna cosa millor per mi esperant-me allà fora. Va ser així com vaig començar a donar forma a un nou projecte que havia quedat adormit en el meu calaixet de les idees sense materialitzar.
Aquí comença a definir-se l’OHANA ( bé en aquell moment no era OHANA sinó el Cactus espai creatiu, nom que li vaig posar en consonància a la marca Cactus Creacions dels meus inicis), entre costura i costura de mascaretes, va anar agafant forma i protagonisme. Vaig trobar un petit local al centre del poble i va ser el punt d’empenta que necessitava el meu projecte. Perquè no provar-ho?, què hi podia perdre?
A l’estiu del 2020, tinc el projecte més o menys definit i em llenço a la piscina amb el suport incondicional de la meva família.
Ha passat el temps i entre classe i classe, dissenyar, crear i vendre les meves pròpies col·leccions, sento que hem creat una gran família i neix la necessitat de que el nom de l’espai, tingui consonància amb aquest sentiment i que el pugui transmetre. El nom del Cactus ja no em ressona, no em toca l’ànima i buscant i rebuscat em topo amb el mot hawaià OHANA, que significa família en la connotació més amplia de la paraula, la família de forma literal i totes aquelles persones que d’una manera o altra connecten amb tu i la teva escència.
I així és com El Cactus espai creatiu es transforma en OHANA espai creatiu. Alhora replantejo tot el concepte del taller, em rodejo de gent preparada i m’ajuden a donar-li la forma i les bases que necessita.
No dubtis a contactar-me!!!
